A Itàlia ja feia un temps que hi havia arribat. El paisatge, ben semblant: milers d’oliveres, vinyes i ametllerars morts. Com si hi hagués passat el foc, perquè els arbres quedaven esmorteïts, i sense cap salvació possible. La solució, però, volien que fos diferent.

La directiva de la Unió Europea marca una estratègia: l’eradicació. S’arrabassen els arbres afectats i els que s’hi trobin a 100 metres. En aquella zona no s’hi podrà sembrar cap arbre més fins que hagin passat cinc anys. Aplicar aquest mètode hagués suposat perdre 1.500 hectàrees de cultius a les Illes Balears. Canviar per complet el seu paisatge.

Per això, des del govern balear es va proposar un canvi de model: l’estratègia de contenció. Només s’eliminaven els arbres malalts i, un any després, la zona es podria replantar amb varietats resistents. Per poder-ho aprovar, calia passar primer pel Ministeri per arribar a Europa. El procés va ser llarg, d’un any, i va provocar tensions entre l’executiu autonòmic i estatal.